En Pau i les pastanagues

Una petita obre de teatre per representar amb els infants!

 


Narrador: Hi havia una vegada en un país molt i molt llunyà, un poble molt petit on es feien les millors cremes de pastanaga del món.

Un bon dia en despertar-se, el poble va descobrir que havien desaparegut totes les pastanagues!! i l'alcalde va decidir reunir a tots a la plaça major del poble.

Alcalde: Vilatans i vilatanes! Escolteu! Han desaparegut totes les pastanagues del poble.

Gentada: les pastanagues oioioioioi (soroll de fons).

Narrador:De sobte, d’entre tota la gentada del poble es va sentir una veueta que digué:

Pau (nen): Jo, en Pau de Can Peu, resoldre aquest misteri.

Gentada: oohhhhh (soroll de fons).

Alcalde:Tu, aquest vailet tan petit, no pots resoldre aquest misteri tan gran....

Puff, aixxx (remugar)

jajajaja (riure irònic i fals).

Narrador: A la nit, mentre plovia  a bots i barrals

chhhhhh (so de pluja)

pgggjj (trons)

En pau de Can Peu va sortir de casa sense fer soroll (de puntetes) i es dirigir cap al bosc. Després de caminar i caminar.... en Pau estava molt cansat (badall) i va decidir refugiar-se dins la cova que hi havia a prop .De cop i volta va veure llum dins la cova i es va sentir un soroll molt fort ...

(Pggg ) Espantat i amb curiositat es va endinsar.

Allà va trobar un drac amb cara d’enfadat.

Drac: Fora d’aquí, marrec! Aquesta cova es meva!!

Pau (nen): Disculpi les molèsties ( veueta de pena)sr Drac, pe-pe-pe-rò  ( amb tartamudeig) es que estava plovent molt i he vist aquesta cova i he entrat.

Drac: I que hi fa un nen tant petit com tu sol, passejant aquestes hores de la nit pel bosc?

Pau: Perquè al meu poble han desaparegut totes les pastanagues i ara no podem fer la nostra crema.

Drac:  Aah ! Allò taronja que fa tanta pudor.. ?! ( puff)

Pau: No fa pudor!! I estan molt bones!! Però clar ara han desaparegut i no en podem menjar( amb veueta trista) no les hauràs vist, oi?

Drac: Doncs si ! me les vaig emportar jo!! Estava fart d’aquella pudor i a més els animals del bosc se’n anaven i no me’ls podia menjar.

Pau: Però nosaltres les necessitem per menjar! I ara que farem ?  hauríem d’arribar a un  acord..

Drac i Pau : mmmm ( pensant )

Drac: Doncs ja se que faré! Si resols aquesta endevinalla tant difícil jo me’n aniré:

“No en tenim però donem

 amb la boca els fem.

 A molts contes els podem trobar

 i amb un , el príncep a la princesa despertarà!”

Pau : mmm ( pensant)

Narrador: En Pau va estar pensant i pensant la resposta...Que la sabeu vosaltres?? Que el podríeu ajudar? Que deu ser?

Pau : mmm ( pensant) Ja ho se!! La resposta és ... un petó!!

Drac: Molt bé pensava que no la resoldries mai ! Ets un marrec molt intel·ligent , ja et pots endur totes les pastanagues ! Jo me’n vaig d’aquí !

Pau:  Moltes gràcies sr Drac, el poble estarà molt content de tenir les seves pastanagues ! . Em podries ajudar a portar-les ? es que jo tot sol no puc.

Drac: D’acord ja que les he agafat jo, t’ajudaré .

Narrador: I el drac i el nen es van dirigí cap al poble. En arribar tot el poble es va espantar en veure aquell drac tant i tant gran . En sentir aquell enrenou l’alcalde es va apropar corrents a la plaça major on estava tothom, i cridà:

Alcalde: Que és això!! Fora d’aquí drac !!

Pau :  No ! és el meu amic ! ell m’ajudat a portar les pastanagues fins aquí , és un drac molt bo ! El que passa es que no li agrada la olor de la crema de pastanagues.

Alcalde( dirigint-se al drac):  Si era així ens ho podries haver dit en comptes d’agafar-les sense dir res, les coses s’han de parlar .

De totes maneres moltes gràcies per retornar-les i ajudar a en pau. Per agrair-t’ho et construirem una casa d’esquenes al poble hi així no et molestarà mai més l’olor de les nostres pastanagues

 Narrador: I així molt feliços, els vilatans i el drac van poder conviure durant molts anys.