De què té gust la lluna?

Aquest conte és una proposta per representar amb ombres xineses, titelles, o qualsevol altre recurs pedagogic.

DE QUÈ TE GUST LA LLUNA?

Narrador: Feia molt de temps que els animals volien saber de què fa gust la lluna.

Seria dolça o salada? Només volien tastar-ne un trosset.

A les nits, miraven ansiosos cap al cel. S’estiraven i intentaven agafar-la allargant el coll, les cames i els braços. Però això no servia de res. Ni tan sols l’animal més gran va poder agafar-ne un tros.

Un dia, una petita tortuga va tenir una idea brillant:

Tortuga: pujaré a la muntanya més alta d’on segurament podré arribar a tocar la lluna.

Narrador: I així ho va fer. Des d’allà era veritat que la lluna estava més a prop, però encara no va poder tocar-la. Llavors va cridar el seu amic l’elefant.

Tortuga: si pujes damunt la meva esquena, potser junts arribem fins a la lluna.

Narrador: la lluna va pensar que es tractava d’un joc i, a mesura que l’elefant se li acostava, la lluna s’allunyava una mica. Com l’elefant i la tortuga no van poder tocar la lluna van cridar la seva companya la girafa.

Elefant: si et poses damunt del meu coll, potser arribarem a tocar-la.

Narrador: però, en veure la girafa, la lluna va pujar una mica més. La girafa, es va estirar, i estirar el seu coll, però tampoc no va poder aconseguir el que volia. I va cridar el ratolí.

Girafa: hola amic!.Si puges damunt la meva esquena, potser junts arribem fins a la lluna.

Narrador: la lluna es va mirar el ratolí i va pensar:

Lluna: un animal tan petitó segur que no em podrà agafar!

Narrador: i, com que començava a estar una mica farta d’aquell joc, la lluna es va quedar on estava. Aleshores, el ratolí es va enfilà damunt dels seus amics i... d’un mos, va arrencar un bocinet de lluna. El va tastar i va donar un mosset a la girafa, a l’elefant i a la tortuga.

I sabeu de que tenia gust la lluna? Tenia gust al menjar que més els agradava!

El peix que ho havia vist tot des del seu estany, no entenia res, i va dir:

Peix: tant d’esforç per arribar a la lluna i jo la tinc aquí cada nit reflexada a l’aigua, amb mi!